Políticament incorrecte

Avui seré políticament incorrecte perquè tinc ganes de renegar i cagar-me en tot.

Em cago en el sistema, en els peixos grossos (o els que s’ho creuen) i els farsants. Em cago especialment en el pastís a repartir, en el farciment i les cireretes.

Em cago en els corruptes, en el cas Palau, Gurtel, Camps (quins pebrots que té!!!) i companyia, i en els que encara han de sortir, ens els que fan evasió fiscal i en tots els que tenen els bitllets de 500€ amagats sota la rajola.

Em cago en els bancs que no donen crèdit, que tenen la màquina parada i no la deixen arrancar, em cago en la puta crisis del pebrots que cada dia ens escanya una mica més i en tots els seus culpables.

Em cago en tots aquells que em provoquen cremor d’estómac, infeliços que es dediquen a putejar. Aquells que no tenen res més a fer que tocar els ous i donar pel que tenim sota l’esquena, aquells que es pensen que ho saben tot i són millors. En els que s’inflen la boca dient mentides, ximpleries de tots colors, inventant-se coses que no hi ha o simplement xerren perquè no saben invertir el seu temps en coses positives.

Em cago en els que en lloc de sumar o multiplicar, resten i divideixen.

I em cagaria amb moltes altres coses, però de moment acabo dient:

El gall i la gallina s’asseien al balcó,

la gallina s’adormia i el gall li fa un petó.

Dolent més que dolent,

vés què dirà la gent.

Que diguin el que vulguin

que jo ja estic content.

de Pere Calders

Eleccions municipals i ajuntaments "petits"

En municipis petits, quan s’ha de formar un ajuntament, normalment s’ajunta un grup de persones amb ganes de treballar pel poble. Amb inquietuds i idees diferents, amb ideologies diferents, però capaces de asseure’s en una taula i posar-se d’acord per aconseguir un bé comú. Són petits governs assemblearis.

Ser alcalde o regidor implica un sèrie de responsabilitats, ser-ho tots els dies de l’any, saber que mai agradarà a tothom allò decidit i assumir les critiques dels teus amics i veïns. I tot això perquè si, sense cobrar, perquè la gent s’implica en el que creu i en el que sent.

Llavors apareixen els partits polítics, amb grans sigles, amb tot un equip darrera, que només els importa fer llista, tenir el nombre màxim d’ajuntaments, fer ”cupu”, fent llistes al preu que sigui, fantasmes, mig-fantasmes, convocant mítings amb peixos grossos. Es pensen que som petits, molt petits, però s’equivoquen. Som part del poble, som el poble i el poble parla entre ell. S’equivoquen si es pensen que tot el fan no els passarà factura quan vinguin eleccions generals, ja no ens cauran tan bé ni ens faran tanta gràcia, al contrari, ens acaben de demostrar que són una colla de trepes, que és mouen per interessos propis i no de país.

Decepcionada, així em sento, no m’estranya que estiguem on som, sé que hi ha persones aptes i vàlides al govern, però n’hi ha molts més que només els interessa fer carrera política, tenir la cadira, tocar el poder i decidir. Si, decidir solets, sense que ningú més digui res, sense escoltar als altres, sense assemblea. Així no anem enlloc. I si la política va de baix a dalt, de les urnes al president, hi ha moltes coses que s’estan fent malament i potser és hora que entre tots les fem canviar.