Avui seré políticament incorrecte perquè tinc ganes de renegar i cagar-me en tot.
Em cago en el sistema, en els peixos grossos (o els que s’ho creuen) i els farsants. Em cago especialment en el pastís a repartir, en el farciment i les cireretes.
Em cago en els corruptes, en el cas Palau, Gurtel, Camps (quins pebrots que té!!!) i companyia, i en els que encara han de sortir, ens els que fan evasió fiscal i en tots els que tenen els bitllets de 500€ amagats sota la rajola.
Em cago en els bancs que no donen crèdit, que tenen la màquina parada i no la deixen arrancar, em cago en la puta crisis del pebrots que cada dia ens escanya una mica més i en tots els seus culpables.
Em cago en tots aquells que em provoquen cremor d’estómac, infeliços que es dediquen a putejar. Aquells que no tenen res més a fer que tocar els ous i donar pel que tenim sota l’esquena, aquells que es pensen que ho saben tot i són millors. En els que s’inflen la boca dient mentides, ximpleries de tots colors, inventant-se coses que no hi ha o simplement xerren perquè no saben invertir el seu temps en coses positives.
Em cago en els que en lloc de sumar o multiplicar, resten i divideixen.
I em cagaria amb moltes altres coses, però de moment acabo dient:
El gall i la gallina s’asseien al balcó,
la gallina s’adormia i el gall li fa un petó.
Dolent més que dolent,
vés què dirà la gent.
Que diguin el que vulguin
que jo ja estic content.
de Pere Calders
